Tristis est anima mea

Joan Pau Pujol (1573-1626) és qui millor exemplifica l'eclosió i incorporació dels elements que defineixen el nou estil que es configurà a Catalunya aproximadament a partir de 1600.

Un estil caracteritzat per l'equilibri entre l'homofonia i la policoralitat, la incorporació de procediments retòrics i la presència quasi fixa del baix continu. L'escriptura de Joan Pau Pujol encara traspua la seva formació en l'estricta polifonia renaixentista.

Aquesta peça és un responsori de Pasqües recollit al manuscrit 10 de l'Arxiu de l'Orfeó Català, a Barcelona.