Cent anys del naixement d’Enric Gispert

El 30 de juliol farà cent anys va néixer Enric Gispert Fabrés (Barcelona, 1925-1990). Advocat de formació però sobretot músic i musicòleg exigent, compromès i generós, Gispert va estar al capdavant d’iniciatives pioneres com Ars Musicae, Edigsa, Consonare, la Capella de Música de Santa Maria del Mar o el Cor A·leluia.

Persona de sòlida formació i intuïció extraordinària, és l’home al darrera dels inicis de carreres com les de Raimon, Jordi Savall, Toti Soler, Montserrat Torrent, Quico Pi de la Serra, etc. La llista de noms apunta cap a les dues àrees on Gispert va fer les més grans contribucions: la interpretació de música antiga informada amb Ars Musicae i la Nova Cançó des d’Edigsa (de la qual en va ser director musical).

En el terreny de la música antiga interpretada amb criteris històrics va ser un pioner no només a Catalunya i a l’estat espanyol, sinó també a nivell europeu. Els concerts i enregistraments d’Ars Musicae (fundat per Josep Maria Lamaña, a qui va succeir en la direcció artística) estaven a l’avantguarda internacional d’aquest moviment que avui ja no discuteix ningú.

El passat 22 de juny el Monestir de Sant Benet de Montserrat va acollir un concert d’homenatge amb el Cor Valldonzella dirigit per Jordi Casas i Bayer. Aquest concert, un altre que tindrà lloc el 14 de novembre a la Basílica Santa Maria del Mar i la sèrie de capítols que publiquem aquest dimecres, seran, probablement els únics actes commemoratiu dedicats a aquest pioner i caçador de talents.

Redescobrint Enric Gispert, cinc capítols de Paperets

Paperets, el pòdcast sobre patrimoni musical català de FICTA Edicions que dirigeix i presenta Pere Andreu-Jariod dedica una sèrie de cinc capítols a Enric Gispert. Al llarg dels quals anirem descobrint qui va ser i què va fer, de la mà de persones que el van conèixer.

1. El Cor Al·leluia i Ars Musicae

En aquesta primera entrega ens centrem en els seus inicis en el món de la música, la creació del Cor Al·leluia i el seus anys al capdavant d’Ars Musicae, un conjunt de música antiga pioner al nostre país, pel qual van passar figures molt destacades de la interpretació musical de casa nostra. Hi podeu sentir les veus d’Anna Nubiola (cantant del Cor Al·leluia i dona d’Enric Gispert), Pep Gorgori (musicòleg) i Romà Escalas (flautista i successor d’Enric Gispert al capdavant d’Ars Musicae).

2. Records d’Ars Musicae

Si el capítol anterior el dedicàvem, en part, als anys que Enric Gispert va estar al capdavant del conjunt Ars Musicae, en aquest us oferim el testimoni d’alguns dels músics que van compartir amb ell aquells anys. Així, podeu escoltar les veus de l’organista Montserrat Torrent, del violagambista Sergi Casademunt, del sonòleg i tècnic d'enregistrament Pere Casulleras, del director d’orquestra Salvador Mas i del violagambista Pere Ros.

3. La Capella de Música de Santa Maria del Mar

Un dels projectes més importants que va dur a terme Enric Gispert després de deixar la direcció d’Ars Musicae va ser la creació de la Capella de Música de Santa Maria del Mar, un conjunt vocal que feia renéixer una de les capelles musicals més importants que havia tingut la ciutat de Barcelona. Gispert va ser mestre de capella de Santa Maria del Mar fins a la seva mort. Aquells anys els recorden molt bé, perquè en van formar part, el musicòleg Bernat Cabré i el cantant i director de cors Lluís Vilamajó. Els sentim a tots dos, i també a Anna Nubiola i Josep Cabré, baríton i director de conjunts de música antiga.

4. Edigsa i La Nova Cançó

Entre els diversos projectes que Enric Gispert va dur a terme al llarg de la seva vida, destaca també el seu pas per Edigsa, el segell discogràfic que va ajudar a crear. Gispert va ser director musical d’aquest segell i va ser una figura clau en els inicis de les carreres musicals d’artistes com Raimon, Toti Soler o Quico Pi de la Serra, entre d’altres. En aquest capítol sentim el testimoni dels dos primers, i també del director d’orquestra Antoni Ros Marbà, que va ocupar el lloc d’Enric Gispert quan aquest va deixar Edigsa.

5. Consonare i la critica musical

Enric Gispert va crear Consonare, un conjunt d’instruments de vent, amb la idea de recrear la sonoritat dels grups de ministrers del Renaixement, però incorporant-hi instruments de la cobla, com ara tenores o tibles. D’aquell projecte en parlem en aquest capítol. També del vessant de crític musical que Enric Gispert va dur a terme en publicacions com Serra d’Or o Destino, així com del paper clau que va jugar en la creació de la Revista Musical Catalana. Hi podeu sentir les veus de Josep Borràs (baixonista, fagotista i integrant de Consonare), Mireia Hernández (clavecinista i neboda d’Enric Gispert), Jaume Comellas (primer director de la segona etapa de la Revista Musical Catalana) i Jordi Casas (director de cors).