550 anys de la Capella de Música de la Catedral de Girona

Avui publiquem el darrer capítol de la sèrie especial de Paperets que commemora els 550 anys de la fundació de la Capella de Música de la Catedral de Girona. 

Aquesta sèrie ha aprofundit en les diferents etapes de la capella, a partir del testimoni de les veus més informades sobre la història de la música a la ciutat de Girona. Un esforç que ha estat possible gràcies a la complicitat de la Catedral de Girona. Tots els capítols, a més, estan il·lustrats amb exemples musicals de mestres de la seu gironina.

Aquesta és una nova fita de Paperets, el pòdcast sobre patrimoni musical de FICTA Edicions, per a la divulgació musicològica. Escolteu-la, gaudiu-la i compartiu-la.

1. L’origen

Amb aquest capítol comencem una sèrie dedicada a la Catedral de Girona, per a celebrar els 550 anys de la creació de la seva Capella de Música. Aquesta vegada, Joan Villar (arxiver de l’Arxiu Capitular de la Catedral), Mar Miranda (musicòloga), Josep Pujol (musicòleg, professor a l’ESMUC i escriptor) i Josep Maria Gregori (musicòleg i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona), ens parlen de com es va formar la capella de música, de qui va ser el bisbe Joan Margarit, de quin paper jugava la Capella de Música de la Catedral en el dia a dia de la ciutat de Girona, de què era un mestre de cant i de qui va ser el primer mestre de capella.

2. L’arxiu

En aquest capítol ens fixem en la documentació conservada a l’Arxiu Capitular. Així, descobrirem quantes peces musicals s’hi conserven, de quin tipus, quins són els autors més destacats, com està organitzat i també descobrirem algunes curiositats com ara el Llibre dels Infants de Cor. Un capítol que hem pogut fer amb l’ajuda de Josep Maria Gregori (musicòleg i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona), Joan Villar (arxiver de l’Arxiu Capitular de la Catedral) i Josep Pujol (musicòleg, professor a l’ESMUC i escriptor). 

3. El Barroc

En la sèrie que estem dedicant a la història de la capella de música de la seu gironina, aquesta vegada ens fixem en l’època de més esplendor. Descobrim com era la capella en aquell temps, quins músics la integraven, quin paper jugava el mestre de capella i quines obligacions tenia, quines eren les celebracions més importants, i quins van ser els músics més destacats. Un capítol realitzat amb la col·laboració de Josep Pujol (musicòleg, escriptor i professor a l’ESMUC i escriptor) i Josep Maria Gregori (musicòleg i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona). 

4. Nadal

Com eren les festes de Nadal a la Catedral de Girona, sobretot durant el barroc? En aquest capítol ho expliquem. Així, parlem de villancets i oratoris, però també del Cant de la Sibil·la i de les Llibertats d’orgue. Amb la col·laboració de Josep Maria Gregori (musicòleg i catedràtic de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona), Josep Pujol (musicòleg, escriptor i professor a l’ESMUC), Martí Ferrer (director artístic del Cant de la Sibil·la de la Catedral de Girona) i Pau Riuró (organista de la catedral gironina).

5. Els instruments

Quina presència han tingut els instruments musicals al llarg de la història de la Capella de Música? Se sap quan hi va haver el primer orgue? Què eren les cobles de ministrers? I els violins, quan es van introduir? Aquestes i altres preguntes trobaran la resposta en aquest capítol, en el qual hi col·laboren Miquel González (organista i professor d’orgue i clavicèmbal al Conservatori i Escola Municipal de Música de Lleida), Josep Borràs (musicòleg, fagotista, baixonista, professor de fagot històric i director del Conservatori de Badalona), Josep Pujol (musicòleg, escriptor i professor a l’ESMUC), Josep Maria Gregori (musicòleg i catedràtic de musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona) i Pau Riuró (organista i director de la Capella de Música de la Catedral de Girona).

6. La primera meitat del s.XIX

Continuem resseguint la història de la capella de música de la seu gironina i ens situem en el període comprès entre els anys 1800 i 1850. Una època marcada per les guerres i també per les desamortitzacions, però on la música i la capella seguien sent importants. Amb l’ajuda de Monti Galdon, musicòloga i doctora en musicologia per una tesi sobre aquest tema, aprofundim en aquells anys, i descobrim també algunes curiositats.

7. Joan Carreras i Dagas

La setena i última entrega d’aquesta sèrie està dedicada a un personatge tan fascinant com desconegut: Joan Carreras i Dagas, mestre de capella i organista de la Catedral de Girona en diverses etapes, a partir de 1851. Descobrim quina vinculació va tenir amb la Capella de Música de la Catedral de Girona i també perquè és tan important el seu nom en institucions com la Biblioteca de Catalunya o la Cobla La Principal de la Bisbal. Ens hi ajuden Lluís Brugués, músic, estudiós de la música i biògraf de Joan Carreras i Dagas; Josep Maria Gregori, musicòleg i catedràtic de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i Rosa Montalt, Cap de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya.